![]() |
| Títol: Touch Screens Autor: Richard Newstead |
Per començar amb les reflexions d’aquest bloc, m’agradaria primer de tot plantejar la pregunta si realment quan parlem de tecnologia i de l’ús de les TIC’s estem parlant necessàriament de progrés.
Com a futura mestra, veig que la utilització de Tic’s ofereix noves oportunitats d’ensenyament i aprenentatge però també sóc conscient de les noves problemàtiques que en poden sorgir.
Primer de tot, no tothom gaudeix d’un accés a les TIC, existeix doncs una gran escletxa tecnològica entre aquells nens i nenes que posseeixen i utilitzen les TICS davant d’aquells altres que no tenen els mateixos recursos socio-econòmics per accedir a la utilització d’aquestes. Com a conseqüència, el que obtenim és una nova desigualtat entre “nens rics en tecnologia” i “nens pobres en tecnologia” se’ns dubte, una desigualtat que a la llarga generarà un nou risc d’exclusió.
A més a més, existeix una progressiva dependència tecnológica. Personalment
crec que la tecnologia arriba a controlar part de les nostres vides, ja que, si un dia no funciona adequadament trobem series dificultats a resoldre els problemes que es generen del mal funcionament d’aquestes, estem tendint cap a una societat tecnològicament narcotitzada on l’accés i l’ús de TICS és indispensable en el nostre dia a dia.
A més a més, existeix una progressiva dependència tecnológica. Personalment
crec que la tecnologia arriba a controlar part de les nostres vides, ja que, si un dia no funciona adequadament trobem series dificultats a resoldre els problemes que es generen del mal funcionament d’aquestes, estem tendint cap a una societat tecnològicament narcotitzada on l’accés i l’ús de TICS és indispensable en el nostre dia a dia.
Una altra conseqüència és que necessàriament amb les TICS hi ha d’haver-hi al darrere una alfabetització digital no només en el seu ús, sinó en el seu contingut. Ja que degut al lliure accés a la informació hi ha una sobresaturació i s’ha de saber triar aquella informació necessària, útil i fiable d’aquella que no és adequada.
Finalment, m’agradaria destacar com les TIC’s han canviat la manera de gestionar el nostre temps d’oci. Ara passem moltes més estona utilitzant TIC’s que no pas establint relacions socials, si més no, presencialment, l’oci està tendint cap a una virtualitat. Un exemple d’això són la proliferació de les xarxes socials, tothom està connectat i pot saber de la vida dels demés, però escasses són les ocasions en què aquesta interacció es dóna cara a cara.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada